La grip
La grip és una malaltia infecciosa causada pels virus de la família Orthomyxoviridae, que inclou els gèneres Influenzavirus A, B i C i que afecta els humans i els animals (entre els quals, els porcs i l'aviram, aquest últim, a més, actua com a reservori natural dels virus de la grip).
El virus de la grip A és el causant principal de la grip humana epidèmica, denominada també grip estacional, que és la que causa les epidèmies hivernals que es repeteixen cada any.
Els virus de la grip B se solen presentar en brots epidèmics més localitzats, i els de la grip C encara estan poc estudiats, tot i que sembla que produeixen només casos esporàdics.
Des d'un punt de vista clínic, la grip es considera una malaltia autolimitada que afecta entre el 30% i el 50% de la població, tot i que només entre un 10% i un 20% dels casos infectats desenvolupen un quadre clínic que requereix atenció mèdica.
Amb tot, la grip estacional és una malaltia considerada de rellevància quan afecta determinats grups de persones, com ara els infants, les mares gestants, les persones grans i les persones que ja puguin patir prèviament un estat de salut més feble. La mortalitat habitual causada per la grip s'estima que oscil·la entre el 0,06% i el 0,18% en les persones que emmalalteixen, tot i que aquesta estimació pot variar en funció de la soca gripal causant del brot epidèmic.
Les epidèmies anuals de grip es produeixen arran de petites variacions del virus, particularment pel que fa a les seves proteïnes de superfície (hemoaglutinina –HA– i neuramidasa –NA–). Aquests canvis són els que obliguen a haver d'actualitzar la composició de les vacunes antigripals cada nova temporada i a haver-se de vacunar cada any abans que s'iniciï el respectiu brot hivernal.
Es parla de risc de pandèmia de grip humana quan apareix una soca nova de virus de la grip que es pot transmetre directament de persona a persona, fet que únicament s'ha produït tres vegades al llarg de tot el segle XX (la grip espanyola del 1918, la grip asiàtica del 1957 i la grip de Hong Kong del 1968).
El principal mecanisme responsable d'aquest fenomen és l'intercanvi de material genètic entre soques humanes i porcines, les quals al seu torn procedeixen de les soques aviàries.
Davant una potencial situació de pandèmia de grip humana (virus nou de la grip de tipus A), se sol generar una situació d'emergència internacional, pel risc elevat que es produeixi una afectació d'una proporció important de la població mundial, que es pot trobar totalment desprotegida, és a dir, sense cap immunitat prèvia (contacte previ amb el virus que hagi ocasionat el desenvolupament de defenses) i sense mesures de protecció immediates suficientment efectives (no disponibilitat de vacunes), amb el perill que la nova soca emergent pugui ser tramesa de persona a persona i es produeixi la malaltia clínica, i que en funció del seu comportament (la virulència, la infectivitat o el nivell de transmissió i la diversitat d'hostes), s'arribi a produir una elevada mortalitat entre la població, particularment entre els grups més vulnerables.
Actualment s'està doncs en una fase especial de vigilància degut a dos situacions de risc de pandèmia, derivades d'una banda del de grip aviària que s'inicià el 2005 arran de l'aparició d'una nova soca del virus del grip A (H5N1) en animals de les espècies aviàries a la regió asiàtica i d'altra banda del brot aparegut recentment a Mèxic per la l'anomenada nova grip, degut en aquest cas, a una nova soca del virus de la grip A (H1N1) entre la població humana que ja s'ha estès a diversos països d'arreu del món.
