GRIP

ANTECEDENTS

La influença aviària altament patògena és una infecció vírica de les aus de corral, d’altres aus domèstiques així com de les aus salvatges, i en especial les aquàtiques, que provoca la mort de l’animal i que pot assolir ràpidament proporcions d’epizoòtia i amenaçar la salut animal i la salut pública, així com reduir dràsticament la rendibilitat de les explotacions.
Els països del sud-est asiàtic, com Tailàndia, Vietnam i Indonèsia, van començar a patir aquesta epidèmia en els animals l’any 2003, i des de llavors encara van apareixent nous focus de la malaltia. Països veïns, com Cambotja i Laos, també han estat afectats per aquesta epidèmia des de 2004.
Durant el decurs de l’any 2005 s’ha constatat una evolució de la malaltia vers l’oest,ja que s’han declarat nous focus a Kazakhstan, en explotacions d’aus domèstiques, i a Rússia, un fet que ha posat en alerta les autoritats sanitàries mundials pel temor a una expansió progressiva.
Aquesta expansió s’ha fet realitat en el decurs del primer trimestre del 2006 en el que s’han confirmat nous casos en aus silvestres en diversos països del continent europeu (Alemanya, Àustria, Itàlia, França, etc.), havent-se produït alguna contaminació posterior puntual vers explotacions d’aus domèstiques. Igualment s’ha detectat la presència del virus en animals silvestres i domèstics a diversos països d’Àfrica (Camerun, Níger, Nigèria i Egipte).
Davant aquesta situació preocupant els organismes internacionals concernits, l’OIE (Organització Mundial de la Sanitat Animal), l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i la FAO (Organització Mundial de l’Agricultura) han llançat una crida per unir tots els esforços per controlar l’evolució de la malaltia en el món animal i prevenir-ne la possible evolució envers l’espècie humana. Igualment, la UE, amb la qual Andorra té signat un Protocol veterinari, seguint les recomanacions dels organismes esmentats ha establert en els seus països uns programes de control de la malaltia.
Vist el risc de propagació de la malaltia vers el Principat d’Andorra, el Ministeri d’Agricultura i Patrimoni Natural posa en funcionament un pla de vigilància de la influença aviària.

OBJECTIUS

1. Determinar la prevalença de les infeccions dels subtipus H5 i H7 del virus de la influença aviària en diferents espècies d’aus de corral.
2. Efectuar un seguiment de la grip aviària en les categories d’aus de corral més susceptibles a la infecció del virus i en aus salvatges.
3. Contribuir al coneixement dels riscos que representa la fauna salvatge per la sanitat animal.
4. Posseir uns coneixements sobre la influença aviària que aportin dades d’interès a la sanitat veterinària i a la sanitat pública per a la vigilància de la malaltia.

MESURES PROPOSADES

1. Reforçar els controls als punts d’entrada al Principat d’animals i productes
derivats dels països on s’ha declarat la malaltia.
-Fer controls en les duanes de Sant Julià de Lòria i del Pas de la Casa per evitar l’entrada d’animals sensibles i productes derivats dels països afectats.
2. Augmentar la vigilància de la fauna salvatge.
- Vegeu el Protocol UF 1 sobre la vigilància sanitària i la monitorització de les causes de mort en poblacions d’aus silvestres.
3. Millorar l‘eficàcia de la vigilància de les explotacions d’aus de corral pel que fa a tots els virus de la influença.
- Assegurar la vigilància de la mortalitat en les aus de corral per part dels veterinaris oficials amb la col·laboració de l’Associació de Pagesos i Ramaders i els seus associats.
- Declarar immediatament, per part dels ramaders al Servei Veterinari del Departament d’Agricultura, tota sospita clínica de la malaltia.
4. Adoptar mesures de protecció de les explotacions davant de la fauna salvatge.
- Evitar les pràctiques de cria en què pot existir un contacte directe entre aus domèstiques i aus salvatges. Aquestes mesures poden comportar l’aïllament dels animals així com el tancament en locals tancats, en funció de l’evolució del risc.
5. Recordar les bones pràctiques d’higiene (bioseguretat) destinades a evitar tota contaminació possible entre les explotacions.
- Comporta que tot professional o posseïdor d’aus prengui les mesures apropiades a l’entrada i sortida de les explotacions per evitar el contagi dels animals, en funció del risc d’exposició a la malaltia.

PROPOSTES D’ACTUACIÓ I METODOLOGIA

1. MOSTREIG
Els criteris generals de mostreig han de tenir en compte la distribució geogràfica, el tipus de granja i el nombre d’animals presents a l’explotació.
Les dades estadístiques corresponents a les declaracions agràries de l’any 2005-6 es descriuen a l’annex I.
· Distribució geogràfica: Tenint en compte la reduïda superfície del país i el fet que no existeixen diferències significatives entre les diferents parròquies, la presa de
mostres s’ha de distribuir equitativament per tot el territori del Principat a fi que es puguin considerar representatives de tot el país. En fases més avançades poden ser més exhaustives en una determinada zona si després d’efectuar una avaluació de risc es considera necessari.
· Tipus de granja: A Andorra totes les explotacions existents es corresponen amb “explotacions d’autoconsum”; per tant, no existeix una prioritat específica en l’elecció d’una determinada granja per criteris de sistema de cria. De totes maneres en el disseny de la mostra s’ha de tenir en compte el tipus de producció i els seus riscos específics, com ser animals criats a l’aire lliure, a més d’altres factors com la cria d’aus de diferent edats, l’ús d’aigües superficials, tenir una vida relativament més llarga i la presència de més d’una espècie a l’explotació.
· Nombre d’animals: El nombre d’animals presents a l’explotació, atès que no existeixen explotacions amb un nombre d’animals elevat (la mitjana és d’uns 30 animals) no es considera un factor determinant en el disseny de la mostra.
2. NOMBRE DE MOSTRES
· Presa de mostres de sang
S’han de prendre mostres de sang, per al seu examen serològic, de totes les espècies d’aus de corral, incloses les de cria en règim extensiu, i en una primera fase:
- s’han de prendre mostres d’almenys 5 animals per explotació.
- s’han de prendre mostres d’almenys 2 explotacions per parròquia.
· Presa d’altres tipus de mostres
En el cas de necessitar estudis complementaris, com ara un examen virològic, s’ha de fer l’extracció d’altres tipus de mostra com són:
- femtes fresques o frotis de cloaca
- òrgans toràcics i/o abdominals
L’extracció de les mostres l’han de fer els veterinaris del Servei Veterinari del Departament d’Agricultura.
3. DIAGNÒSTIC
Les analítiques s’han de fer en dues fases:
· Serologia, utilitzant la inhibició de l’hemoaglutinació com a prova “screening”.
· Virologia, utilitzada per confirmar o descartar els casos en què la serologia hagi revelat un resultat positiu.
4. TRAMESA DE MOSTRES AL LABORATORI CENTRAL DE SALUT PÚBLICA
Les mostres recollides a les explotacions s’han de trametre al Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) d’acord amb el Protocol de recollida i tramesa de mostres al LCSP (VE 3).
El LCSP, un cop condicionada la mostra per a poder ésser enviada complint els requisits internacionals de transport, la tramet al Laboratoire Départamental de l’Haute Garonne (LDHG) perquè l’analitzin.
Al LDHG es fan els exàmens serològics (a partir de les mostres de sang) i els exàmens virològics (a partir de les mostres orgàniques i de teixits).
Les anàlisis es fan segons els procediments establerts en l’annex III de la Directiva 92/40/CEE per a la confirmació i el diagnòstic diferencial de la grip aviària.
En el cas de detectar-se resultats positius, han de ser confirmats pel Laboratori Nacional de Referència.
5. COMUNICACIÓ DE RESULTATS
El LCSP és l’encarregat de rebre els resultats dels exàmens serològics i virològics efectuats en un laboratori estranger i un cop rebuts els comunica immediatament al
Servei Veterinari del Departament d’Agricultura. Aquest n’informa la Direcció del Departament i al Grup de treball de vigilància epidemiològica.
6. ACTUACIONS EN CAS DE DETECCIÓ DE SEROLOGIES POSITIVES
La detecció d’algun animal seropositiu en una explotació suposa la realització d’un estudi epidemiològic i la monitorització de l’explotació per part del Servei Veterinari oficial tenint en compte els criteris següents:
· S’ha de procedir, si es creu necessari, a una nova presa de mostres per realitzar una nova anàlisi serològica d’almenys 3 animals.
· S’ha de procedir a la presa de mostres d’escovillons cloacals i/o traqueals d’almenys 3 animals, per permetre l’aïllament del virus.
· S’elaborarà una enquesta epidemiològica.
· Les granges que hagin enviat o rebut animals de les explotacions seropositives han d’entrar a formar part del pla i hauran de ser sotmeses a la presa de mostres.
· L’explotació seropositiva s’ha de mantenir sota vigilància oficial fins que es dedueixi de la segona serologia o de l’intent d’aïllament víric l’absència del virus H5 o H7 de baixa patogenicitat.
· Si es confirma la presència del virus, els Servei Veterinari oficial podrà, prenent com a base una anàlisi de risc, adoptar les mesures adequades per a minimitzarlo, que poden incloure el sacrifici de la unitat epidemiològica.
7. CALENDARI
· Fase d’implantació
La recollida de mostres de les aus de corral domèstiques s’ha portat a terme durant els mesos d’octubre, novembre i desembre del 2005 amb les següents analítiques:
Serología (inmunohemoaglutinació)
- 53 gallines
- 12 ànecs
- 1 oca
- 3 dindis
- 1 faisà
Un total de 70 animals pertanyents a 14 explotacions domèstiques repartides per tot el país (2 per parròquia), tots ells amb resultat negatiu.
Fase de seguiment
Durant el primer trimestre de l’any 2006 s’han dut a terme els controls següents:
Inmunologia (determinació antigènica mitjançant escovilló cloacal)
- 33 gallines (de 12 explotacions domèstiques)
Un total de 33 animals de 12 explotacions doméstiques, igualment amb resultat negatiu.
Per poder implantar, a continuació, un calendari de seguiment del pla de vigilància cal tenir en compte la situació actual de la malaltia i la seva possible evolució.
També cal tenir en compte que el risc de transmissió de la malaltia per a les aus migratòries es concentra a la tardor amb el moviment nord-sud i a la primavera en el sentit contrari sud-nord.
Per tot l’exposat, en les condicions actuals, la fase de seguiment es concentraria en la recollida de mostres de les aus de corral en captivitat durant la propera tardor, en una primera fase, i seguiment continuat fins a la primavera del 2007.
Qualsevol increment del risc de contagi dels animals comporta un augment paral·lel del nombre de mostres a extreure.